Francisca Blázquez. Llum,
color i expresivitat
L’obra
de Francisca Blázquez es llum, color i expresivitat. La llum
del color; el color de la llum i la expresivitat de la geometría,
que va més enllà de la fredor inicial que hom dona per
supossat que tota obra formalista té.
El
color es fonamental en aquest contexte ja que els tons contrastats
son exquisits, gairebé un regal del cel, com a resultat de la
persistencia en la incidencia de la gran dinamicitat de la propia
geometría.
Colors
que son formes, que conformen la estructura, que ens motivent i ens
fant viatjar a través de les galaxies i dels planetes. Llum,
que matitza, que perfila i acarona la textura de la eviencia
cromàtica, que va més lluny de les seves propietats
plàstiques, que es nodreix, tanmateix, de evidències
curatives, que contrasten, que fan que ens acomiadem d’un món
materialiste i ens apuntem a la nau dels desitjos.
L’expresivitat
de les formes, poliedres, rombos, quadrats, rectangles, triangles,
son evidencies d’una manera diferent d’entendre
l’univers. Els viatjes amb la llum, son els que ens
transportent a un estat de les coses on tot es emblemàtic. No
hi ha materialisme pur, no existeix una veritable formació de
la geometría si no ens apuntem a una visión espiritual
del món, en la que tot es diferent, on la biología
està supeditada a la manera d’ésser de les
esencies, que son la energía que transforma tot.
Xavier
Sabata
Director
gerente de Plecs d’Art, editor y director de la revista Artes
Plásticas y de la Guía del Arte
|